L’agenda global ha estat sobrecarregada aquesta setmana i ha aclaparat en alguns moment el sentiment i l'opinió general. Tot i així, hi ha hagut excepcions. “La bona notícia és que el comerç internacional s’està recuperant”, va afirmar Paul Romer, cap d’economia i vicepresident del Banc Mundial, en la presentació de les perspectives econòmiques de la institució. Les seves paraules han significat un autèntic desmentiment de tots aquells que profetitzaven un món sense futur i en mans del proteccionisme.

El símptoma de la “desmundialització” s’havia reforçat des que el 2016 les progressions dels intercanvis creixessin tan sols un 1,8%, mentre el creixement augmentava el 3%, segons l'OMC i l'FMI. La situació semblava que empitjorava amb la victòria de Donald Trump a les eleccions americanes.

Doncs bé, sembla ser que el que realment passa és el contrari, com ja va preveure el Banc del Japó al gener. El 2017, el creixement hauria d’arribar al 2,7%, mentre que el comerç ho faria a un ritme del 4%. És a dir, que el sector exterior es transforma en el motor de l’economia mundial.

El sector exterior es transforma en el motor de l’economia mundial

L’impuls l’explica una reactivació de les inversions productives -els béns d’equip- més que els productes del consum. La recuperació de la inversió s’aprecia a les economies avançades, com Europa, però també en els països productors de petroli i matèries primeres, amb una capacitat financera renovada.

A l'informe també es destaca una zona clau del comerç internacional que mostra debilitat, “la de las transaccions entre empreses que no estan lligades entre elles per relacions de propietat. Els darrers anys, aquest tipus d’intercanvis, fets a través de canals de terciarització, s’han reduït molt més que el comerç dintre de les companyies, o intraempreses”.

La terciarització pot estar disminuint a causa que els avantatges que durant 30 anys va oferir l’arbitratge s’estan perdent. A la Xina, els salaris a les fàbriques estan augmentant i les marques locals a Occident s’han sofisticat i poden fer més coses sense haver de traslladar la seva fabricació a l’estranger.

Tot això està provocant una reestructuració de la globalització i no pas una victòria del proteccionisme. Segons Daniel Gros, director del Center for European Policicy Studies, “els EUA no han pres cap mesura que indiqui una nova etapa de proteccionisme”.

La terciarització pot estar disminuint a causa que els avantatges que durant 30 anys va oferir l’arbitratge s’estan perdent


Donald Trump ha protestat per l’acumulació de dèficits comercials en associar-lo amb la congelació de les rendes en zones fabrils del país, però aquest problema pot dependre més d’inversions públiques capaces de reanimar les iniciatives privades que no d’aranzels. A l’últim G-7, el fogós estadant de la Casa Blanca es va mostrar satisfet que el comunicat final, a favor del lliure canvi, inclogués la voluntat conjunta d’arribar a un comerç just.

Hi ha molts senyals. Durant la conferència celebrada al maig a la ciutat de Los Àngeles pel Milken Institute, considerat el Davos nord-americà, Wallmart i altres grans grups minoristes van posar en marxa un lobby per bloquejar tota iniciativa que amenaci els seus interessos. Els EUA són un univers empresarial que ja detecta els seus defectes en altres terrenys que no són el comerç, la qual cosa no vol dir, pensen, que el país hagi de subvencionar gratuïtament economies acostumades a anar a remolc.