El resultat de les eleccions generals avui diumenge a Alemanya representa el senyal de sortida de la renovació d'una Europa que, fora de Brussel·les, es pensa que funciona malament. París i Berlín (encara que aquí amb retard en espera del que diguin les urnes) estan perfilant la seva visió de futur, procés a què s'ha afegit Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, que ha demanat més unió en comptes d'una reestructuració.

En els cercles pròxims a Merkel (a qui es dona per guanyadora en els comicis, a falta de saber amb qui formarà coalició) s'especula com a probable l'absència en el futur govern de Wolfgang Schauble, el ministre de Finances que ha defensat una línia de rigor per sortir de la crisi tant en el cas d'Alemanya com en la zona euro. L'aposta ha sortit bé perquè l'economia en el seu conjunt s'ha animat i toca entrar en una fase de rellançament.

L'aposta ha sortit bé perquè l'economia en el seu conjunt s'ha animat i toca entrar en una fase de rellançament

Però Schauble no perd el temps. Es quedi o no, ha traçat l'esquema de la unió monetària, d'un euro que ha de suportar l'edifici europeu. Per assegurar el seu provenir, proposa la posada en marxa d'un Parlament de la zona euro, que faria evolucionar el Mecanisme d'Estabilitat Europeu (MES), que és el fons de suport als països en dificultats creat el 2012 arran de la crisi de la moneda única. I, amb el temps, a mesura que evolucioni, el MES es transformi en el Fons Monetari Europeu. A la vegada, el MES s'encarregaria del control de rigor pressupostari substituint en aquesta funció a la Comissió Europea. D'aquesta manera, ha dit Schauble amb el suport de Merkel, es deixaria enrere una etapa en què la política monetària comuna era lluny d'assegurar una política econòmica adequada que propiciés la inversió.

Per Emmanuel Macron, fa falta una política pressupostària "que representi diversos punts del PIB de la zona euro" i un ministre d'Economia per al conjunt. Merkel ja li ha rectificat evocant "petites contribucions" nacionals. I quant al ministre d'Economia, diu la cancellera, el seu paper el cobriria l'FMI europeu, que també s'encarregaria paral·lelament d'aplicar les regles. Del que es tracta en definitiva és de no mutualitzar els deutes i fer que uns hagin de pagar per d'altres.

La Comissió Europea, que ha de precisar el seu programa el 6 de desembre es fusionaria amb el Consell Europeu

Mentre el conjunt de països de la zona s'interroga sobre l'aptitud de França i Alemanya com a motors històrics i directors de l'orquestra europea, Juncker s'ha desmarcat d'ambdues posicions i proposa un president elegit per a Europa, que tots els països sense distinció pertanyerien, amb els de fora entrant en l'euro, beneficiant-se de la moneda única, de l'espai Schengen i de la unió bancària. La Comissió Europea, que ha de precisar el seu programa el 6 de desembre, es fusionaria amb el Consell Europeu que presideix ara Donald Tusk, per portar el timó i gestionar l'euro. Allà es basaria "la nova potència mundial", en una fase de retirada dels EUA.

Els 27 hauran de consagrar bona part de la seva energia política en definir el seu futur entre gener i maig perquè a partir de llavors s'iniciarà la campanya d'eleccions europees. Si Europa ha de ser reformada té en perspectiva una finestra estreta per fer-ho.