Els mercats no són peons ni respecte a la seva pròpia evolució ni a les dades externes que reben. Poden seguir una línia recta uns dies i, de sobte, adoptar la figura de l'alfil, que fa un pas vertical i un altre lateral. Avui han adoptat l'estranya forma del cavall de crinera esverada davant de la bona dada laboral americana, que ha rebaixat l'atur fins al 4,6%, i ha aprofundit en l'objectiu de plena ocupació i un màxim des del 2007. El Dow Jones baixava a mitja sessió.
La incògnita italiana té un recorregut curt encara que -ja veurem- triomfi el 'no' en el referèndum de diumenge. Una solució per al Monte dei Paschi s'està preparant des de fa temps. Hi ha 380.000 milions d'euros dubtosos a la banca italiana, no és notícia. El BCE sortirà al pas si és necessari comprant deute de l'Estat i del sector financer. Roma sempre ha estat en flames, unes vegades més a la vista i altres menys. L'euro pujava a 1,0659 dòlars, entre tant soroll.
A l'Ibex, la dada d'atur no ha agradat, però el govern ha dit que pot deixar-lo per sota del 13%, una taxa en qualsevol cas més modesta de la que va pronosticar l'exministre d'Economia Carlos Solchaga, que va dir que pot reduir-se al 10% en uns anys.
És tan gran el batibull de grans esdeveniments i pronòstics que el savi home del carrer s'ha concentrat a l'hora del cafè en què passarà amb el Barça- Madrid, que és el que aquí interessa. Consultat, Nacho, el maître-cuiner del Ponsa de Barcelona, ha indicat que ell ha anotat a la porra del restaurant el resultat 1-1. Nacho és identificat, per la seva extremada semblança, com un Mourinho II, aquí i a fora. No només per la seva semblança sinó perquè sap un fotimer de futbol. Ja veurem.