Després de la dimissió de Renzi, els mercats esperaran amb volatilitat els següents passos: La setmana passada es va saldar amb una caiguda mitjana de l'1% als mercats europeus i curiosament la borsa italiana va pujar un 3,4%. Aquesta vegada les enquestes han encertat i el NO ha triomfat a Itàlia, pel que podem comprovar si efectivament l'esmentat resultat estava descomptat.
Caldrà veure si la dimissió de Renzi és seguida per un període llarg d'interinitat o si es convoquen eleccions anticipades en el curt termini. Ambdues opcions signifiquen falta de visibilitat, però la segona significaria més volatilitat just en el tancament d'any. De moment la primera conseqüència de la dimissió del primer ministre italià s'està veient en l'euro, que s'ha debilitat i està lluitant amb els seus mínims d'1,055 que ara per ara ha aguantat.
Als mercats asiàtics, l'assumpte els queda una mica més allunyat però pensem que està facilitant la presa de beneficis després d'una pujada de gairebé un 10% al Japó l'últim mes. Al mercat de deute es deixarà notar el suport del BCE que pensem contindrà molt la pressió en els títols italians i dels mercats perifèrics.
Davant l'eterna inestabilitat política europea, se situen les bones dades d'ocupació de divendres als EUA. Allà es va conèixer que l'ocupació no agrícola va pujar en 178k davant els 180k esperats, encara que avalats alguna cosa en els llocs de treball públics, ja que el sector privat va crear 156k, una mica per sota dels 175k esperats. La taxa d'atur va baixar des del 4,9% al 4,6%, el nivell més baix des de 2007.
Tanmateix malgrat les bones dades d'activitat, el guany mitjà per treballador puja un 2,5% anual, davant el 2,8% esperat, el que continua facilitant una pujada progressiva de la inflació. Amb aquest context, continuem esperant un mercat movent-se a la banda dels últims mesos, ja que no hi ha un driver clar que ho faci sortir d'ella.