La cimera del grup dels 20 països més industrialitzats (G-20) que s'ha celebrat el cap de setmana a Hamburg sota el lema "Forjar un món interconnectat" pot acabar sent el preàmbul d'un món prolongadament desconnectat.

Com va dir la cancellera alemanya Angela Merkel en una reunió preparatòria, "en aquests moments de turbulències, Europa assumeix una responsabilitat més important a nivell internacional. Quan es parla dels principals desafiaments mundials, Europa és un punt de referència per a tots aquells que valoren la democràcia liberal i els drets humans, el comerç lliure i just, la lluita contra el canvi climàtic, contra la pobresa i la violència", capítol últim en què s'inscriu el problema dels refugiats.

La pretensió europea de convertir-se en centre i àrbitre mundial pot estar, potser, internament sobrevalorada

La qüestió potser més relliscosa és que la pretensió europea de convertir-se en centre i àrbitre mundial pot estar, potser, internament sobrevalorada.

Amb un cert èmfasi, Merkel va esmentar la setmana passada la possibilitat d'un enfrontament obert amb Trump en la cimera d'Hamburg, i encara que funcionaris nord-americans han minimitzat la disputa, l'aposta de la cancellera per crear un "front europeu" contra els EUA no reforça la posició d'Occident en un moment de recomposició de l'ordre mundial.

La Casa Blanca va informar que, en una conversa amb el primer ministre italià, Paolo Gentiloni, el president Donald Trump " va subratllar l'admiració pels esforços d'Itàlia per abordar la significativa crisi migratòria líbia". El cas és que Itàlia es planteja tancar els ports a vaixells d'ONG amb refugiats. Roma ha criticat la falta de sensibilitat de la UE després de rebre 95.000 immigrants el 2017. Entre altres coses, per resoldre el flux d'"irregulars", el govern de Gentilone treballa amb la Xina per ampliar la base empresarial a l'Àfrica i deslliurar-se alhora de l'aliança de factors entre barbarescos que transporten a "El Dorado" europeu càrregues que porten a futurs nàufrags més enllà de les 12 milles nàutiques de les costes líbies, fins a entrar en aigües internacionals i trobar un vaixell d'una ONG alemanya, a l'altura de la qual s'aboca la càrrega que és dipositada a les ribes italianes. Aquest tràfic és àmpliament conegut.

Per això, Gentilone ha assenyalat que "Angela s'ha pres molt seriosament aquesta presidència del G-20, i per descomptat sostindrem aquest gran esforç diplomàtic, seria una mala cosa que no trobem la fórmula".

Així mateix, en l'àrea pròpiament econòmica i més en concret del comerç, coexisteixen diferents perspectives

Alhora, eixamplant el mapa, Austràlia, membre del G-20, està inquieta per la influència de la Xina en l'illa-continent. Pequín ha teixit llaços opacs amb el món polític australià via suports econòmics als partits, mentre que els serveis de seguretat s'alarmen per una extensió de l'espionatge xinès al país.

Aquesta confrontació té lloc mentre Trump prepara una trobada a Hamburg amb Putin per aconseguir una ampliació convenient de les relacions de tots dos països, que han contribuït decisivament a la caiguda de l'Estat Islàmic a Mosul.

A l'Orient Mitjà, el conflicte als països del Golf, amb l'enfrontament entre l'Aràbia Saudita i l'Iran, s'ha tancat amb un ultimàtum a Qatar perquè compleixi les condicions exigides per aixecar-li el bloqueig. La lluita pel lideratge a la zona no es dilucidarà a Berlín.

Igualment, l'amenaça de Corea del Nord, que va llançar dimarts un míssil intercontinental al mar a la zona econòmica del Japó, no el resoldrà Corea del Sud, on el president Moon vol aconseguir una reunificació històrica del país, i és per això que ha proposat la formació d'un equip comú en els Jocs Olímpics d'hivern vinents.

Així mateix, en l'àrea pròpiament econòmica i més en concret del comerç, coexisteixen diverses perspectives. Així, el prestigiós expert Martin Feldstein, si bé és contrari a imposar pujades d'aranzels, reconeix que la fórmula dels acords bilaterals pot donar resultats en alguns casos. "Vam veure aquesta resposta explícitament a la campanya electoral de Donald Trump, en la qual va amenaçar d'imposar aranzels elevats als productes provinents de la Xina, Mèxic i d'altres països. Tanmateix, ara que ell és president, aquests alts aranzels no es veuen enlloc. En canvi, veiem que es duen a terme negociacions comercials sota l'amenaça d'imposar tals aranzels –negociacions que propicien l'obertura del mercat per a alguns productes i serveis en països amb els quals EUA té un dèficit bilateral".

L'èmfasi en el desequilibri comercial bilateral ha portat a canvis de política desitjables"

I continua Feldstein:" Trump va convidar el president xinès Xi Jinping a la seva mansió a Florida i la trobada va ser jutjada d'amistosa. Al final, els xinesos van acordar començar a importar carn de vaca dels EUA aquest estiu i rescindir les polítiques proteccionistes que s'imposaven des de feia anys. La Xina també va acordar obrir el mercat a una gamma de serveis financers americans. I els EUA van acordar vendre gas natural a la Xina, una cosa que els xinesos volien però que Washington prèviament s'havia negat a fer. Per tant, conclou, "en aquest cas, l'èmfasi en el desequilibri comercial bilateral ha portat a canvis de política desitjables".

Tots aquests casos demostren la complexitat i els marges que requereix un planeta interconnectat. Per a una Europa que ara comença a donar senyals de vida política i econòmica després d'anys d'introspecció, és complicat incloure situacions o dilemes que van més enllà de la seva experiència recent. L'agenda que s'encarregui de "Reiniciar el Món" pot necessitar un temps més prolongat de preparació, i sense necessitat de crear, a més, fronts nous. N'hi ha prou amb els que tenim.

En aquest context, una inclinació, sigui pel medi ambient o pel comerç, d'Alemanya i Europa cap a l'Àsia i la Xina en particular, amb la crisi dels míssils internacionals de Corea del Nord, significaria un mal pas, digui el que digui un comunicat final de circumstàncies.

Finalment, el G-20 ha arribat a un acord amb l'única excepció del clima. Un funcionari de la UE ha dit: "Tenim un comunicat del G-20, no un comunicat del G-19", referint-se al concens assolit amb Donald Trump, el discurs del qual a favor de la defensa d'Occident va ajudar a apropar posicions amb la cancellera Merkel i la UE.