La confusió regna a França. No es recorda una volatilitat tan alta entre l'opinió pública davant de la primera volta electoral d'unes presidencials. Succeeix en aquests casos que, sota el soroll, alguna cosa va guanyant terreny. A França aquest factor X és l'euro. I és que els francesos no se sentiran plenament identificats amb cap candidatura però encara tenen menys confiança en la seva vella moneda, el franc.

Sobre els atacs terroristes a França, i davant l'atac del passat dijous abans dels comicis, Gilles Kepel, un dels especialistes en terrorisme més importants, diu que l'elecció presidencial no estarà sotmesa al xantatge terrorista i, afegeix, "la influència política de les accions terroristes ha disminuït significativament".

Els francesos no se sentiran plenament identificats amb cap candidatura però encara tenen menys confiança en la seva vella moneda, el franc

Malgrat que tres candidats, Marine Le Pen, Mélenchon i Dupont-Aignan, recullen el 45% dels vots en les enquestes, el 72% dels francesos es mostren partidaris de l'euro. D'aquesta disparitat entre ambdues xifres surt l'explicació de la confusió. Però la segona xifra -el 72%- revela cap a on s'inclinarà la victòria.

Els nostres veïns, que han tingut grans memorialistes, recorden els temps de François Miterrand, que a començaments dels anys vuitanta va decidir endinsar-se en el socialisme a la francesa. Doncs bé, d'aquella experiència molts no oblidaran que el franc va devaluar tres vegades, afeblint greument la seva salut com a moneda, de manera que el 1992 el banc central alemany (el Bundesbank) va haver de prestar al Banc de França 26.000 milions de dòlars per salvar-lo de moments crítics.

Igualment, amb François Hollande, només l'aparellament de París i Berlín a Europa, i per tant en el nucli dur de l'euro, ha evitat que la prima de risc francesa pugés de manera que hagués estat difícil finançar un deute que ha arribat a 2,16 bilions d'euros. I la compra per part del BCE de deute sobirà l'ha salvat de molts tràngols.

En matèria de poder de compra, una sortida de l'euro podria suposar una devaluació del 25% del nou franc, segons els experts canviaris. La lliura no estava en l'euro durant el Brèxit.

En matèria de poder de compra, una sortida de l'euro podria suposar una devaluació del 25% del nou franc, segons els experts canviaris

A més, això d'identificar l'euro amb la globalització revela oblits imperdonables. Maurice Allais, premi Nobel d'Economia de 1988, ja advertia els seus conciutadans d'"els efectes destructors de la mundialització". I llavors no existia la moneda única.

Al caliu del recarregat calendari polític, aquests dies s'està comentant que el resultat del referèndum a Turquia mostra que davant de la inestabilitat política mundial les societats desitgen governs forts, encara que tinguin trets autoritaris. Doncs bé, en el cas francès, els votants podran buscar una figura ortodoxa, forta, no en una persona sinó en un altre país, i aquest és Alemanya. Per a què? Per saber com es reforma una nació. L'excanceller Gerhard Schröder és un exemple de com preparar un país de cara a temps complexos. El seu conseller en matèria laboral, Peter Hartz, oposat a les 35 hores i partidari de la flexibilitat del treball, és també ara molt sol·licitat en terres gal·les. També el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, és al seu torn un mestre reconegut de posar en ordre els comptes públics.

Nicolas Baverez, autor d'un llibre de referència La França que cau, afirma que "l'aliança dels reformistes podria renovar la vida pública constituint un sòcol polític i sociològic de la modernització".

El resultat del referèndum a Turquia mostra que davant de la inestabilitat política mundial les societats desitgen governs forts, encara que tinguin trets autoritaris

Emmanuel Macron, líder del moviment En Marche, exministre d'Economia amb Hollande, va per aquesta línia. Preconitza, davant la despesa pública, l'estalvi i la inversió, tal com ho fa el model alemany, juntament amb programes per incentivar i desenvolupar les noves tecnologies. Jove, és un dels principals interlocutors del Silicon Valley a França i el predilecte a Berlín.

Al seu torn, François Fillon, exprimer ministre amb Sarkozy, està sobresortint aquests últims dies a les enquestes. Fillon, que ha tingut el handicap d'un polèmic affaire amb els sous percebuts per la seva esposa, és un altre reformista econòmic i polític el programa s'apropa més a la problemàtica que viu la societat en termes del que representa la civilització francesa. El seu programa de canvi és més accelerat.

Sobre aquesta parella podria centrar-se la sorpresa de diumenge, qüestió a tenir present atesa la imprevisibilitat en què ha entrat el món global avui dia. Ni a Àustria ni a Holanda no van guanyar els populistes. Probablement, seguirem a Europa.