“El president Carles Puigdemont ha de deixar de parlar del monotema perquè està en un procés esgotat i esgotador”. Amb aquestes paraules s’ha referit el portaveu adjunt de Ciutadans, Fernando de Páramo, a la possibilitat que el president del Govern comparegui en el Congrés dels Diputats.

Però la frase de “procés esgotat i esgotador” no és collita pròpia de De Páramo. De fet, aquesta mateixa idea va ser usada com a eix central de la ponència política del PP català, definida en el congrés del 27 de març i coordinada pel secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón.

Ara bé, uns mesos abans, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, cridava als militants del seu partit a Catalunya a estar preparats per unes eleccions ja que el “procés separatista està esgotat i és esgotador”.

Deixant de banda si va primer l’ou o la gallina, el què segur que ha demostrat aquest procés esgotat i esgotador és que Cs i PP comparteixen no només el llenguatge sinó, conseqüentment, el mateix ideari i marc polític.