Sabadell ha commemorat no fa gaire el 30è aniversari de la mort de Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver, un escriptor burgès, rebel i poca-solta, una de les grans figures de la literatura catalana del segle passat. La progressia aplegada en l'acte organitzat per l'Ajuntament de Sabadell, la ciutat natal d'Oliver, la feia petar en cercle, destacant-ne més la seva vessant revolucionària i esquerranosa que la nacional i cultural. Allà s'estaven comentant alguns poemes de Nadal irreverents que Oliver havia escrit, pessebres crítics, etcètera. Un gran hihihahà. Sílvia Oliver, la filla, era entre el grup. En prendre la paraula, va dir: "Sobretot aquest tema dels pessebres, vull dir que el Joan Oliver que jo recordo no és com el que recordeu vosaltres. Perquè el meu era més dolç. Em recitava un poema molt bonic i clàssic a la vora del pessebre. Perquè el meu pare no era creient però tota la vida va tenir un Nou Testament a la tauleta de nit. I era molt respectuós. La seva primera dona era catòlica i quan li trucava des de Xile, li deia: «No pateixis, amor, que he anat a missa»". El grup va canviar de tema.