La gent no llegeix. Fa anys, dècades, que els filòlegs no paren d'insistir en el tema. I exigeixen mesures urgents a les institucions, a les escoles, als polítics, als mitjans de comunicació, a la societat en general... Si analitzem les estadístiques sobre l'estat de la lectura al nostre país veurem que no els falta la raó.
Però...
Ateneu Barcelonès. 7 de juliol. 9h45 del matí. La sala d'actes és ben plena: unes 150 persones esperen l'inici de la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Molts d'ells són filòlegs. L'acte comença amb 15 minuts de retard. Fa estona que la sala és plena. Alguns han vingut en grup i esperen xerrant que comenci l'activitat. Molts han vingut sols. S'entretenen jugant amb els seus telèfons mòbils, enviant missatges per WhatsApp o practicant la meditació transcendental amb la mirada fixa en l'infinit. No n'hi ha un que mati el temps llegint. Ni un de sol. A les seves mans no hi trobem ni una novel·la d'autor català, ni un best-seller nord-americà, ni un poemari txec, ni un còmic japonès... Hi ha més gent que llegeix llibres a un metro en hora punta, ple de paletes, secretàries, estudiants, informàtics i dependents, que a una trobada de destacats especialistes en la llengua catalana. Els filòlegs no llegeixen. Això sí, pontifiquen.