El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba a la Serralada prelitoral catalana, entre les comarques del Bages i del Vallès Occidental. El parc natural està format per les dues serralades que li donen el nom i que s'uneixen entre elles al coll d'Estenalles.
El monestir de Sant Llorenç del Munt, al cim de la Mola, és el monument més emblemàtic
Els cims més alts són la Mola, amb 1.103 metres, on s’hi troba el monestir romànic de Sant Llorenç, d’aquí el nom del massís, i el Montcau, amb 1.056 metres.
Àngel Miño, director del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, explica que el tret distintiu és “la seva geomorfologia, el seu paisatge combinat de pedres, moles i canals. És en conjunt, un paisatge molt arrodonit”. Miño detalla “l’existència de coves i el paisatge que et proporciona quan fas excursions, fet que fan d’allò més diferencial aquest indret”.
Iñaki Relanzón / Diputació de Barcelona
El paisatge
El paisatge del Parc Natural és el resultat de la interacció dels elements estructurants abiòtics: l'aigua, el clima i el sòl. Dins de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, es poden considerar tres grans unitats de paisatge que, definides pels elements abiòtics, presenten un paisatge integrat també pels elements biòtics i antròpics. Aquests són:
- El paisatge dels cims: per sobre dels 700-800 metres, on l'acció del clima i l'aigua ha originat una forma característica: canals, parets i crestes.
- El paisatge dels vessants mitjans: entre els 700-800 metres i els 300-400 metres. Correspon a relleus més suaus, en disposició de graderia ampla tallada perpendicularment pels torrents i rieres. Són abundants les formes ruïniformes montserratines, menys esveltes que les de Montserrat en relació amb el sistema de diàclasi.
- El paisatge dels vessants inferiors: per sota dels 300-400 metres, on l'acció de l'home ha originat profunds canvis, degut a la fàcil accessibilitat de la plana, els pendents generalment suaus, l'abundància de sòls aptes pel conreu i la proximitat als nuclis urbans. Uns fets que han fet que l'home hagi intervingut en les formes del relleu i en la desaparició de gran part de la vegetació, comportant així l'agressivitat erosiva de torrents i rieres formant turons de parets verticals i grans encaixaments de les xarxes fluvials.
La flora
La vegetació característica de la zona del parc natural és l'alzinar, que per sobre dels 800 metres s'enriqueix amb espècies pròpies dels llocs humits com la moixera, el boix i el roure. En altituds inferiors, es barreja amb pins i arbusts mediterranis, com el bruc i l'arboç. La base del massís, es troba ocupada per pinedes de pi blanc, que a les zones més obagues, són substituïdes pel pi roig i la pinassa.
Iñaki Relanzón / Diputació de Barcelona
Els massissos de Sant Llorenç̧ del Munt i la Serra de l’Obac, són muntanyes típicament mediterrànies de matís boreal, semblant a Montserrat en molts aspectes. Montserrat, de fet, és una muntanya calcària, si se’n exceptua l’àrea bassal de roques silícies. Sant Llorenç̧ i l’Obac són muntanyes amb predomini calcari, però amb intercalacions importants de vegetació poc afina a la calç.
En els massissos de Sant Llorenç̧ i de l’Obac, s’hi distingeixen dos estatges altitudinals:
- L’estatge inferior de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilcis galloprovinciale). Ocupa una gran part de la superfície, des de la base de les muntanyes fins als 600-800 m d’altitud.
- L’estatge de l’alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum). S’estén des d’aquestes darreres altituds fins als cims més elevats.
Iñaki Relanzón / Diputació de Barcelona
La fauna
Les masses forestals que s’alternen amb cingleres i espadats que s'alcen damunt la plana, ofereixen unes condicions òptimes pel refugi, la cria, la hivernada i el pas de nombroses espècies de vertebrats. La gran variabilitat d'ambients ecològics presents el parc, fan que s'hi puguin diferenciar diverses comunitats faunístiques d’allò més singulars.
Es calcula que dins l’àrea del parc hi habiten prop de dos centenars de vertebrats
Es comptabilitzen un nombre força considerable d'espècies animals, la majoria de gran interès, des dels típics habitants rupícoles fins als animals dels conreus propers a les masies, passant per la fauna pròpiament boscana.
Iñaki Relanzón / Diputació de Barcelona
Les aus representen el grup més nombrós dels vertebrats del massís, sent les més comunes la merla (Turdus merula), el tudó (Columba palumbus), el gaig (Garrulus glandarius), el pit-roig (Erithacus rubecula) i les mallerengues (Parus spp.). A les parts més baixes del massís s’hi troben el pinsà (Fringilla coelebs), la cadernera (Carduelis carduelis), els sits (Emberiza spp.), la puput (Upupa epops) i el tord (Turdus philomelos).
De vegades, són visibles encara algunes aus rapinyaires com l'àliga perdiguera (Hieraaetus fasciatus), esparvers i astors (Accipiter spp.), entre altres, i diversos falcònids; així com els excepcionals voltors (Gyps fulvus) i l'àliga daurada (Aquila chrysaetos), extingits com a nidificants.
És remarcable la presència de parelles de ducs (Bubo bubo), que han desaparegut en gran part de Centreeueropa mentre que el parc, són presents en els penyals més feréstecs de les canals.
Iñaki Relanzón / Diputació de Barcelona
En moltes de les fonts situades a la muntanya, hi creixen larves de la vistosa salamandra (Salamandra salamandra), així com capgrossos de diferents espècies de gripaus.
Entre els pedregosos careners del parc, és habitual trobar-hi l'escurçó (Vipera latasti) i per les brolles i pinedes, hi habita la serp verda (Malpolon monspessulanus) i la serp blanca (Elaphe scalaris).
Itineraris i rutes
Dins l’àrea del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, existeixen múltiples opcions per escollir entre un gran llistat de rutes i excursions que el parc proposa i posa a la disposició dels visitants.
Iñaki Relanzón / Diputació de Barcelona
Angel Miño, director del Parc Natural, recomana fer el camí ral. Una travessa que passa per Terrassa cap a Manresa, per la banda de l’Obac. Un altre recorregut que recomana Miño és l’itinerari de tres mons, que va des del Montseny cap a Sant Llorenç i Montserrat.
Dues rutes i excursions que es poden fer seguint les indicacions que estan al servei dels usuaris, al llarg de qualsevol moment de l’any, ja que segons Miño, “qualsevol moment és bo per fer una visita el Parc”. Miño apunta que “a l’estiu, per la temperatura, potser és quan pot ser menys agradable per la calor que hi fa però en indrets amb ombres, la cosa s’agraeix molt més”. El director del parc, acaba explicant que les èpoques més freqüentades és al llarg de la primavera i a la tardor.
Iñaki Relanzón / Diputació de Barcelona
Segons Miño, el que més agrada els visitants és “el paisatge i les vistes. Aquest és un parc que ofereix un munt d’excursions amb molts punts de vista panoràmics que agraden molt a tothom qui hi passeja”.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya
