El Parc Natural del Montseny es troba a la Serralada Prelitoral Catalana, ocupant una extensió de 31.063,90 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques: Osona, la Selva i el Vallès Oriental. Els límits naturals del Parc són la riera d'Arbúcies, els cursos alts de la riera Major i del riu Gurri, el Congost i la plana del Vallès.
Tres grans conjunts muntanyosos configuren el massís: la carena del Turó de l'Home i les Agudes, el Matagalls i el pla de la Calma
Lluis Martinez, director del Parc Natural del Montseny, explica que el tret diferencial del parc és “l'altitud destacable en relació a les planes i serralades que l'envolten i la situació propera al mar”. Aquest fet li proporciona "unes característiques climàtiques que expliquen la diversitat de paisatges que es poden trobar en el massís del Montseny”.
Iñaki Relanzón / Diputació de Barcelona
Pel que fa a la geologia del massís del Montseny, s'estructura en dues parts ben diferenciades:
- El sòcol, compost pels materials més antics, entre 550 i 300 milions d'anys, format per roques ígnies i metamòrfiques.
- La cobertora, constituïda per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica, des de fa uns 300 milions d'anys fins a l'actualitat.
La flora
La vegetació que es desenvolupa al Montseny ve determinada per les diferències d'humitat i temperatura. En guanyar en alçada, es reprodueixen les formacions vegetals característiques de la mediterrània:
- A les parts baixes: alzinars, suredes i pinedes.
- De la muntanya mitjana plujosa amunt: alzinar muntanyenc i rouredes.
- Per sobre els 1.000 m: fagedes i avetoses
- Als cims: matollars i prats culminals.
Iñaki Relanzón / Diputació de Barcelona
La confluència d'aquests factors amb un relleu abrupte i la presència de torrents i cingleres, dona com a resultat una gran varietat d'hàbitats. Per això, en aquest indret, s’hi podem trobar espècies relictuals i exemplars aïllats, que troben a la zona l'últim racó on establir-se. En són exemples la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga, entre d'altres.
La varietat paisatgística explica que la flora del Montseny consti de 2.800 espècies diferents
Així doncs, la vegetació del Montseny està formada per paisatges propis de l’Europa Occidental. Els alzinars i les pinedes típics de la regió mediterrània arriben als 900 metres d’altitud. Les fagedes, les rouredes i alguns boscos d’avets són representants de la regió eurosiberiana, fins als 1600 metres i en els prats i matollars culminals s’hi troben elements de vegetació boreoalpina.
Iñaki Relanzón / Diputació de Barcelona
La fauna
La fauna del Montseny es caracteritza per l'existència d'espècies típiques de terres centreeuropees a les zones altes del massís i per la fauna pròpia d'ambients mediterranis més meridionals a les parts més baixes. Un gran nombre d'espècies troben les condicions adients per a desenvolupar-se, fet que fa evident l’existència d'aquests dos grans grups en un espai relativament reduït.
Es té constància de l’existència de 270 espècies de vertebrats
Manel Cuesta / Diputació de Barcelona
El caràcter boscós del Montseny determina la fauna que l'habita. Per això, a l'alzinar és habitual la presència del senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda, entre els mamífers més coneguts. Pel que fa a les aus més comunes: l'astor, el gaig o el pit-roig. També són habituals diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos.
Resten aïllades les espècies d'influència centreeuropea, com el cas de la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució centreeuropees són: la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó pirinenc.
Iñaki Relanzón / Diputació de Barcelona
La diversitat faunística del massís és la més important de la regió
Així doncs, al Montseny hi són representades tres grans regions biogeogràfiques: la mediterrània, l’eurosiberiana i la boreoalpina.
El patrimoni edificat
Les construccions megalítiques de la serra de l'Arca són les més antigues. La muralla del castell del turó de Montgrós, el Brull, constitueix un dels elements més impressionants de l’època Ibèrica que es pot trobar a Catalunya. De l'Edat Mitjana se’n poden veure mostres romàniques de l'arquitectura religiosa, amb més d'una dotzena de petits temples de muntanya. Se’n destaquen les esglésies parroquials del Montseny i del Brull.
Román Hereter / Diputació de Barcelona
Són rellevants també, les restes d'edificacions de caire militar com els castells de Montsoriu, de Montclús, de Fluvià, del Brull, de Cruïlles, i els masos fortificats del Bellver o la Sala. Construccions dels períodes romànic i gòtic també hi són presents, com el conjunt de Tagamanent o el de Sant Segimon. L'element arquitectònic més habitual del Montseny és la masia.
Itineraris i activitats per fer
Dins l’àrea del Montseny, existeixen molts itineraris i recorreguts per fer. Segons del temps que es disposi i les ganes de caminar i fer una bona excursió, la diversitat d’indrets per on passar i la gran oferta de rutes per fer permet a l’usuari escollir quina és la més adient en cada cas.
Joan Mercader / Diputació de Barcelona
El director del Parc Natural del Montseny, Lluis Martinez, recomana algunes excursions per fer:
- Entre els itineraris de baixa dificultat: el del Sot de l'Infern, proper a la Costa de Montseny, el de la riera de Vallforners, a Cànoves, o el Castanyer de les nou branques, també apte per fer amb família, amb inici al poble de Viladrau. Aquest és un sender que permet conèixer un arbre monumental a través d'un recorregut que transcórrer per les fonts de Viladrau.
- Entre els itineraris de dificultat mitjana: el forestal de Fontmartina, ideal per conèixer les espècies forestals més característiques del parc.
- Entre els itineraris de dificultat alta: el PR-C 211 Riera de Gualba, un recorregut que permet accedir a la vall de Santa Fe des de l'estació de RENFE de Gualba. De fet, Martinez detalla que “la vall de Santa Fe és una de les zones més visitades, per la frondositat de la fageda i la presència del pantà”.
Iñaki Relanzón / Diputació de Barcelona
Quan visitar el parc?
Segons dades del màxim responsable del Parc Natural, anualment s'estima que el nombre de visitants del parc volti el milió d’usuaris, sobretot durant els caps de setmana de tardor. La gran part dels visitants venen de Barcelona i rodalies, malgrat incrementi el nombre de visitants estrangers.
Martinez destaca que “el parc es pot visitar durant tot l'any”. Apunta que “l'esclat de la primavera permet descobrir l'abundància i esplendor de la vegetació, a l'estiu és fàcil trobar algun racó ombrívol sota l'esguard de la fageda o, gràcies a la frescor d'una riera, la tardor despunta al Montseny amb la seva variabilitat cromàtica i l'eclosió dels fruits que en resulten i a l'hivern, la fredor, la boira dels cims i les boles de neu que, any rere any, apareixen, en algun moment al Turó de l'Home, fan d'aquesta estació un altre tret singular per tal de poder visitar el Montseny”.
Joan Mercader / Diputació de Barcelona
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya
