El parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter comprèn el municipis del Baix Empordà de Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire d’Empordà, Palau-Sator, Ullà, Fontanilles i Gualta. A l’Alt Empordà inclou l’Escala. Tots ells, municipis de la província de Girona.

El parc es va crear per la llei 15/2010, de 21 de maig de 2010, amb l’objectiu d’unificar la normativa de protecció dels tres espais que conformen el parc natural: el massís del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. La llei declara com a reserva natural parcial l’àmbit marí a l’entorn de les Illes Medes i dona lloc a la reserva natural parcial marina de les Illes Medes i també les llacunes i els aiguamolls dels sectors de Ter Vell, Pletera, bassa de Fra Ramon i basses d'en Coll i els seus sistemes litorals associats que en el seu conjunt originen la reserva natural parcial dels aiguamolls del Baix Ter.

La superfície emergida de les Illes Medes és declarada reserva natural integral

Santi Ramos, tècnic del parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, assegura que el tret característic del parc és “la seva gran diversitat i riquesa en un espai molt reduït, on en poc més de 8.000 hectàrees podem trobar un dels fons marins més ben conservats de la Mediterrània occidental, amb poblaments únics de gorgònies, corall vermell, praderies de posidònia i una gran comunitat de peixos”. 

Aerea Medes

En destaca la bona conservació del litoral, amb la seva flora i fauna característica i la presència d’espècies amenaçades com el fartet, el corriol camanegre, el bitó, la tortuga d’estany o la planta estàquia marítima.

Ramos: “Un parc, tres paisatges: la zona marina, la plana del Baix Ter i el massís del Montgrí i de Muntanya Gran”

El paisatge

El valor paisatgístic es caracteritza per la gran heterogeneïtat, la seva singularitat i pel conjunt de factors geològics, meteorològics i humans que han contribuït a donar forma al medi físic i natural, amb les comunitats vegetals i animals més característiques.

L'espai d'interès natural del Montgrí configura una unitat de relleu dominada per un altiplà amb petites elevacions, situada entre la plana baixa del Ter i el golf de Roses. Els cims més alts són els situats al sud-oest, principalment el Montplà (310 m), la muntanya d'Ullà (307 m) i el Montgrí (303 m).

Castillo Montgrí

La franja litoral s'estén al llarg de gairebé 10 km entre el cap de la Barra i cala Montgó. És l'únic indret de Catalunya on són presents uns penya-segats excepcionals, de gairebé 100 metres d'alçada, d'origen calcari. La geomorfologia de la costa és molt diversa, i origina diferents formes com caps, cales, golfets, illots, arcades o coves, que en conjunt constitueixen un paisatge d'una bellesa excepcional, que ha estat modelat sobretot per l'acció del mar.

Un altre factor paisatgístic particular és l'existència d'una duna continental a la banda est del massís, formada per l'acció dels vents de tramuntana que han portat gran quantitat de sorres des de l'Alt Empordà al llarg dels anys.

Medes

El petit arxipèlag de les Medes, de 21,5 hectàrees de superfície, està format per set illots i algun escull. Constitueix un paisatge únic a Catalunya, a causa de la gran quantitat d'ambients i d’espècies que s'hi troben. El que determina el valor excepcional de les Medes a la Mediterrània és el seu medi marí, on trobem paisatges d'indubtable valor com parets verticals amb comunitats de coral·ligen, praderies de posidònia, fons poc profunds dominats per algues i les coves i túnels excavats al llarg dels anys pels fenòmens naturals. Les illes presenten una dissimetria molt acusada entre els extrems est i oest. Al vessant oriental s’hi troben penya-segats tallats en vertical que s'endinsen d'igual forma dins el fons marí, fins a uns 50 m de fondària. La vessant occidental, en canvi, presenta pendents més suaus.

Hàbitats terrestres i marins

Les Illes Medes i el massís del Montgrí acullen un total de 25 hàbitats diferents, dels quals 11 tenen interès comunitari i, d'aquests, 3 són prioritaris segons la llista dels hàbitats presents a Catalunya (LHC).

Els hàbitats terrestres de les Illes Medes són modelats per les condicions climatològiques amb la presència, principalment, de vegetació halòfila, adaptada a la sal, sense un estrat arbori gaire dens. La superfície majoritària de les illes està recoberta d'un extens matollar i formacions herbàcies de sòls salins o guixencs. La garriga també hi és present, i el llentiscle i l'ullastre són els representants de l'escàs estrat arbori, aquest darrer d'importància cabdal, ja que ofereix refugi a la colònia d'ardeids que nidifiquen a les illes. La presència d'una colònia extensa de gavians ha provocat la transformació de la vegetació existent en molts indrets cap a una vegetació de caràcter més ruderal. Una altra problemàtica és la que causen les espècies foranes que troben a les illes un medi adient on desenvolupar-se.

Els penya-segats, la costa rocosa i els illots ofereixen a aquest espai la singularitat d'un paisatge únic a Catalunya

IMG 2789

La garriga de coscoll domina la superfície recoberta al massís, seguida de les pinedes blanques amb sotabosc de màquies o garrigues. Cal destacar també per la seva rellevància les dunes interiors plantades de pins i els prats secs de terra baixa. Els conreus llenyosos de secà, principalment d'olivera, tenen una representació important en el conjunt del massís. Hi estan presents també les pastures i els conreus herbacis extensius de secà. Els ambients litorals i salins estan representats al llarg de tota la costa del massís entre els municipis de l'Estartit i l'Escala.

Al fons de les Illes Medes s’hi troba una gran diversitat d'hàbitats marins, a causa de diversos factors que fan que hi hagi molta productivitat a la zona:

  • L'aportació de matèria orgànica del riu Ter
  • La influència de vents i corrents del nord que afavoreixen la pujada d'aigües de fondària riques en nutrients
  • La diversa composició dels fons marins, que provoca l'existència de diferents hàbitats adaptats a cada un d'ells

Nacra a Ferranelles © Joan Pau Cassez

Joan Pau Cassez

Entre els hàbitats marins més representatius de les Illes Medes hi ha els següents:

  • La cornisa de trottoir: formada per una alga calcària (Lithophyllum tortuosum), que creix a nivell de la superfície a les zones batudes. La seva importància rau en la gran quantitat d'algues i petits animals que s'allotgen dins seu (cucs, mol·luscs i crustacis). Aquest hàbitat és un punt d'alimentació per a gavians i una varietat de peixos.
  • Les algues ben il·luminades: el paisatge submarí de les roques someres i ben il·luminades es caracteritza per una densa cobertura d'algues, de més d'un centenar d'espècies, de frondes arborescents i variats colors verds, vermells i ocres. Com a productor primari, aquest hàbitat té una importància vital a la xarxa tròfica del nostre litoral.
  • Les algues de penombra: recobreixen els fons a partir dels 10 metres de fondària i estan formades per espècies d'algues verdes i vermelles, adaptades a la manca de llum. Hi ha una gran varietat d'animals lligats a aquest hàbitat, com ara crustacis, poliquets i peixos, entre d’altres.
  • L'herbei de posidònia: les fanerògames marines, representades per la Posidonia oceanica, espècie endèmica del Mediterrani, forma un hàbitat d'interès comunitari. Un gran nombre d'animals troben refugi i aliment entre les seves fulles.

L'herbei de posidònia situat a l'oest de la Meda Gran i de la Meda Petita és un dels més ben conservats de tota la costa catalana

  • El coral·ligen: a partir dels 15 a 20 metres de fondària es desenvolupa un hàbitat ben representat a les illes que es caracteritza per la presència d'espècies amb taxes de creixement molt baixes, com les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) i el corall vermell (Corallium rubrum), molt sensibles a l'impacte humà.
  • Les coves submarines: els túnels i les galeries de les Medes, formats per l'erosió de les aigües, n'augmenten encara més l'atractiu subaquàtic. La manca de llum a les coves impedeix el creixement de la vida vegetal i són comunes les comunitats d'esponges, crustacis i peixos típics d'aquests hàbitats. 

Cova Dofi © Xavier Safont Moix

Xavier Safont

La flora terrestre i marina

Pel que fa a la flora i vegetació terrestre, el vent, la salinitat i les dejeccions dels ocells marins condicionen la vegetació de les illes. També ho fan la geologia de la zona, els penya-segats alts i escarpellats, sotmesos a l'acció continuada dels fenòmens meteorològics, que formen un conjunt de factors que obliguen a l'adaptació de la vegetació.

Les àrees d'especial interès florístic de les Illes Medes destaquen per acollir un conjunt de comunitats d'herbes nitròfiles, adaptades a la gran quantitat de matèria orgànica aportada per les dejeccions de les colònies d'ocells marins que hi nidifiquen. El seu interès es troba en l'origen natural d'aquestes comunitats, fora de la intervenció humana.

Les comunitats pròpies dels penya-segats i els llocs abruptes dominades per la malva gran troben a les illes l'únic lloc de Catalunya on ocupen l'hàbitat que els és propi. Cal destacar les restes de màquies litorals, dominades a les illes per l'ullastrar.

Les particularitats florístiques del Montgrí estan donades per la mateixa singularitat del relleu, la morfologia càrstica, el sòl magre i pedregós i el clima marcadament mediterrani. S'hi distingeixen els boscos, amb un interès remarcable de la duna continental fixada als inicis del segle XX, les formacions arbustives, els conreus, els rocams interiors i els penya-segats litorals.

Formacions arbustives de garriga ocupen la major part de la superfície. Actualment, una bona part del massís està recobert de masses arbrades. La pineda blanca amb sotabosc de garriga en constitueix la unitat majoritària i l'alzinar és molt escàs. Per la seva singularitat florística, al massís hi destaquen dos grans grups: els briòfits o molses i les plantes vasculars. 

PanoramicaMedesPlatjaRocaMaura

La flora submarina de les Illes Medes i de la costa del Montgrí té un valor indubtable en l'ecologia de tot l'ecosistema marí. El seu coneixement és bàsic per a la seva conservació i per a l'estabilitat dels sistemes naturals.

Cal destacar la importància de les algues, com a productors primaris, que generen matèria orgànica aprofitable pels animals herbívors i detritívors, així com el paper estructural que tenen per crear un sistema complex amb microhàbitats, on moltes espècies troben un lloc idoni per protegir-se, alimentar-se i reproduir-se. La distribució en fondària i al llarg del litoral de les diferents espècies d'algues està condicionada per diferents factors: la llum, l'hidrodinamisme, el substrat, la temperatura, els nutrients i les interaccions amb altres grups animals i vegetals. La llista d'espècies d'algues que es troben a les Medes i a la costa del Montgrí és llarga i complexa, per això, per la seva importància, se’n destaquen les següents:

  • Lithophyllum tortuosum: forma les cornises de trottoir amb un paper estructural destacat al litoral.
  • Espècies del gènere Cystoseira: representades a la zona amb particularitats que fan que siguin objecte d'estudi en els plans de seguiment.

Les fanerògames marines són plantes superiors que colonitzen hàbitats sorrencs, allà on les algues no poden establir-se. La principal espècie que trobem a les illes i a la costa és la Posidonia oceanica, que forma un hàbitat característic anomenat herbei o alguer i té un indiscutible valor ecològic com a productor primari, lloc de reproducció, alimentació, refugi per a nombroses espècies, estabilització dels fons sorrencs i oxigenació de l'aigua. 

Pina nobilis Posidonia

La protecció de les Medes ha permès la conservació de l'herbei

La pressió de les activitats humanes sobre aquests hàbitats en va ocasionar la protecció a Catalunya, on es declara les fanerògames marines espècies protegides i se’n prohibeix la destrucció, venda, compra i utilització. La protecció de les Medes ha permès la conservació de l'herbei que es localitza als fons sorrencs de l'oest tant de la Meda Gran com de la Meda Petita, gràcies a la prohibició de l'ancoratge a qualsevol punt de les illes i a la instal·lació d'ancoratges ecològics a les zones de posidònia per evitar qualsevol tipus de dany sobre aquesta.

Sobre un fons de 10 a 15 m, entre les Medes i la platja de l'Estartit, es troba una praderia d'una altra espècie de fanerògama, la Cymodocea nodosa, també important per a la conservació de l'ecosistema sorrenc de la badia.

La fauna terrestre i marina

Els ocells formen un grup d'especial interès tant per les espècies protegides que hi troben refugi com per la seva diversitat. Entre el Montgrí i les Illes Medes s'han comptabilitzat 189 tàxons, i en destaquen els ocells marins, rapinyaires i rupícoles.

A les franges litorals del massís i a les illes, s’hi troben el refugi de diverses espècies de rapinyaires com el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el xoriguer comú (Falco tinnunculus), el duc (Bubo bubo) i la gralla (Corvus monedula).

Aguila cuabarrada

L’extensió de garrigar del Montgrí ha propiciat un indret de cria ideal per a l'esparver cendrós (Circus pygargus) i l'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), on hi troba una important àrea de cria.

La fauna del massís destaca per la presència de la població monoespecífica més nombrosa a Catalunya del ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii).

El gavià de potes grogues, Larus michaellis, és sens dubte l'ocell més abundant a les illes, on forma una colònia de les més nombroses de la Mediterrània. La colònia d'ardeids nidificants formada per esplugabous (Bubulcus ibis), martinets blancs (Egretta garzetta) i martinets de nit (Nycticorax nycticorax), també són de les més nombroses de Catalunya.

La gran quantitat de coves i forats als pendents de la costa ofereixen un hàbitat idoni per a la cria de les parelles de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis).

Corbmariemplommallat

La meitat de la població catalana d'aquesta espècie es troba en aquests penya-segats

La gran biodiversitat de la fauna submarina que hi ha a les Illes Medes és deguda a la gestió i regulació de les activitats humanes i, d'altra banda, als factors ambientals de la zona.

Gràcies a l'heterogeneïtat del tipus de fons i d'ambients, que generen una gran varietat de nínxols ecològics, el fan un indret amb un ecosistema d’allò més complex. La prohibició d'extracció de qualsevol tipus de recurs de la zona, estrictament protegida, fa que sigui habitual observar grans densitats d'espècies, majoritàriament peixos, que són poc comuns en d’altres llocs.

A causa de la presència d’espècies poc comunes a la zona de les Medes, les illes s’han convertit en aturada obligatòria per a submarinistes d’arreu del món

Santi Ramos, tècnic del parc natural, explica que “només per fer submarinisme, tenim més de 60.000 immersions anuals”.

EN EstartitDavid Carbo

David Carbó

Els grups faunístics més característics de les Medes són:

  • Peixos d'efecte reserva: pel seu valor comercial, algunes espècies de peixos són objectiu de la pesca, com ara el mero (Epinephelus marginatus), l'orada (Sparus aurata), el llobarro (Dicentrarchus labrax), el déntol (Dentex dentex), el sarg imperial (Diplodus cervinus) o el corball (Sciaena umbra).
  • Depredadors pelàgics: com els espets (Sphyraena sphyraena), les milanes (Myliobatis aquila) o una varietat de túnids com l'escassa tonyina vermella (Thunnus thynnus).
  • Comunitats de coral·ligen: el valor paisatgístic i ecològic del coral·ligen mediterrani està àmpliament representat als fons marins de les illes amb les parets de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), les cavitats amb corall vermell (Corallium rubrum) i els mosaics d'esponges. Espècies protegides de mol·luscs com les nacres (Pinna nobilis) i el dàtil de mar (Lithophaga lithophaga), espècies protegides que es troben en poblacions ben representades i conservades.

A111011066

  • Cetacis: les poblacions de dofí mular (Tursiops truncatus), de la zona nord de Catalunya, fan aparicions habituals per les Medes i la costa del Montgrí, atrets per la quantitat d'aliment que ofereix l’entorn.

Què hi podem fer?

Les Medes pertanyen al terme municipal de Torroella de Montgrí i l'Estartit, envoltat per un medi natural ric i en bon estat de conservació. És en aquesta zona on es troben i es poden visitar els aiguamolls del Ter Vell, la Gola (desembocadura) del Ter i del Daró, el massís del Montgrí i la costa del Montgrí, que separa l'Estartit de l'Escala.

Jordi Juvanteny

Jordi Juvanteny

En tractar-se d’un espai amb un relleu suau, aquest ofereix grans possibilitats pel lleure personal, familiar i col·lectiu. Algunes de les activitats que es poden practicar són el submarinisme, l’observació del fons marí amb vaixells de fons de vidre, esports i activitats nàutiques (vela lleugera i de creuer, surf de vela, surf d’estel, escola nàutica i lloguer d’embarcacions), el senderisme, les rutes amb bicicleta i zones on es pot fer un bon pícnic, com l’àrea recreativa situada al coll de les Sorres.

B05G9379 (Copiar)

Si la visita es vol fer més extensa, són de gran interès cultural les poblacions de les rodalies com Empúries, amb les seves ruïnes gregues i romanes, el nucli antic de Torroella de Montgrí, Ullastret, Pals, Peratallada i Monells (pels seus nuclis medievals) i la Bisbal d’Empordà, coneguda per la ceràmica.

Altres visites d'interès natural pròximes a la zona per on es poden fer recorreguts i d’altres rutes són el parc natural dels aiguamolls de l'Empordà​, els aiguamolls de Pals i les Gavarres.

Quan és el millor moment per visitar el parc natural?

Ramos, tècnic del parc natural, assegura que el parc es pot visitar al llarg de tot l’any. Malgrat tot, aconsella: “A la zona de muntanya mediterrània i a la plana agrícola, possiblement la millor època sigui durant la tardor, hivern i primavera, on podrem gaudir de la floració i de més activitat animal, recorrent els seus senders sense patir la calor d'estiu”.

Pel que fa a la zona de costa, si s’exclouen els mesos més freds i dies de temporal, assegura que “es pot gaudir del fons marí, de les platges naturals i de les dunes que s’estan recuperant”. Una bona forma de fer-ho és “caminar per una platja un matí assolellat, fora de l’estiu; és una activitat molt gratificant”. 

B05G0130 (Copiar)

Per acabar de gaudir d’una visita completa del parc, Ramos recomana pujar al castell del Montgrí, ja que “permet observar els tres paisatges del parc natural: la plana del baix Ter, la muntanya mediterrània i el litoral amb les Medes. Si el dia és clar podrem veure les Gavarres, els pobles de la plana, el golf de Roses, les Alberes, el Canigó o el cap de Creus”. Assegura que també és interessant perquè així es pot "observar els tres parcs naturals gironins amb zona protegida marina: el parc natural dels aiguamolls de l’Alt Empordà, el parc natural del cap de Creus i el que ens ocupa, el Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter”.

A més, ens convida a “caminar per altres rutes per veure el massís, com són els senders que s’apropen a cala Ferriola o la Pedrosa”. "Una bona opció és recórrer en bicicleta la plana del Baix Ter, on podreu veure zones humides, la desembocadura del Ter, arrossars o pobles ben conservats i amb encant”.

Una altra proposta per fer és immersió lleugera, a la zona de l’embarcador de les illes Medes, per poder gaudir dels fons marí de la praderia de posidònia amb un bon poblament de nacres.

 

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya

Generalitat2

 

Portada?
Branded content Parc Natural dels Ports, un autèntic massís Guillem Maneja
Ruta dels Estanys, pont de “Da Vinci” sobre a Mugueta
Branded Content Descobrim els Aiguamolls de l’Empordà Guillem Maneja