L'Ajuntament de Barcelona ha anat per feina i ja ha revocat les llicències de les terrasses dels nou bars afectats per l'ordenació singular de terrasses de la Sagrada Família. En ple estiu i sense donar cap tipus d'opció als restauradors dels voltants del temple, ahir al migdia es van plantar dos funcionaris del Consistori acompanyats de dos agents de la Guàrdia Urbana per entregar-los la resolució que rebutjava el recurs presentat el passat 23 de maig per tots aquests restaurants. D'altres locals van rebre la visita d'Agents Cívics, que també feien la funció de testimonis, i que són batejats per molts com "els xivatos de la Colau". I no els van donar cap tipus de marge.

Com ja va avançar la setmana passada El Nacional, l'amenaça era imminent i, després que els propietaris dels locals rebutgessin dimecres passat signar la resolució que feia efectiva l'extinció de la llicència —pagades per tot l'any al febrer—, l'Ajuntament podia enviar-los en qualsevol moment el document al seu establiment. El que no pensaven, però, és que vindrien acompanyats de dos agents municipals que tenien per objectiu fer de testimonis i certificar que s'havia rebut la resolució, encara que cap propietari la signés.

"Ho han fet molt bé", es lamenta un dels afectats, mentre explica —tot i que els treballadors dels nou locals es van negar a signar el document perquè no en són ells els responsables— que "la realitat d'ara és que si avui obrim les terrasses, l'Ajuntament ens pot multar perquè ja no tenim llicència". De fet, l'extinció de la llicència de les terrasses es va fer efectiva en el moment que els funcionaris van lliurar la resolució, és a dir, des d'aquest dijous al migdia.

"No entenem per què Ada Colau està fent tot això, no té sentit i, a més, no tenen arguments per fer-ho", relata un altre restaurador, mentre afegeix que "els manters són els que més mal fan a la Sagrada Família i ara ni fan el gest d'aixecar-se quan ve la policia".

Què passa ara?

Avui aquests restaurants continuaran obrint les seves terrasses. Uns amb més por, d'altres amb menys; però tots tenen clar que prefereixen esperar i pagar la multa en cas que els arribi, que no deixar els carrers (i clients) de la Sagrada Família sense terrasses.

"Ara —segons han explicat els restauradors a aquest diari— ja és decisió de l'Ajuntament si actua contra la retirada de llicències o et tolera mentre es resol el recurs", que pot trigar entre un mes i un mes i mig. Aquest recurs ja serà un contenciós administratiu, és a dir, ja anirà per la via dels jutjats contra la normativa singular, però pot passar molt de temps fins que el jutge dicti sentència. Si ahir van rebre la resolució, avui ja poden presentar el recurs d'alçada i tenen fins a un mes per a fer-ho.

Això no vol dir, però, que ara tinguin cap tipus de marge per poder posar les terrasses perquè, com ja s'ha dit, des d'ahir no tenen llicència. Ara centraran totes les seves forces a provar què passa amb la via administrativa. Tot i que a la resolució s'hi pot llegir que "en el cas de desestimació presumpta del recurs d'alçada, el termini serà de sis mesos des de l'endemà del dia en què aquest recurs s'entengui desestimat", i això, asseguren, els va animar en un primer moment, en haver desestimat les al·legacions; la llicència ja queda revocada des del moment en què van rebre el document.

"Està clar que ens tornaran a dir que no", es lamenta un d'ells, mentre un altre posa de manifest que "l'any vinent serà més complicada la normativa" i el primer li replica: "Deixa't estar de l'any vinent, a veure què passa demà". 

Què diu la llei?

Segons l'advocat que porta el cas, Joan Carles Valverde, els ha sorprès "el mecanisme que han utilitzat en el sentit jurídic" perquè "no és la forma habitual contemplada a la llei".

L'article 42 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques sobre la "pràctica de les notificacions en paper" posa damunt la taula que si la notificació es practica al domicili de l'interessat, ell no hi és i ningú se'n fa càrrec, "s’ha de fer constar aquesta circumstància en l’expedient, juntament amb el dia i l’hora en què es va intentar la notificació, intent que s’ha de repetir per una sola vegada i en una hora diferent dins dels tres dies següents [...]. Si el segon intent també és infructuós, s’ha de procedir tal com preveu l’article 44".

L'article 44 preveu que en cas que no s'hagi pogut dur a terme la notificació —en aquest cas, si s'haguessin fet els dos intents d'entrega i no s'hagués signat— s'haurà de publicar l'anunci al Butlletí Oficial de l'Estat i també decreta que "les administracions públiques poden establir altres formes de notificació complementàries a través de la resta de mitjans de difusió.

De fet, en cas que el Consistori tiri pel dret i decideixi utilitzar la via d'execució forçosa i enviar camions per emportar-se tots els elements que conformen la terrassa, hauria d'enviar una nova notificació, segons Valverde.

Ordenació equivocada?

L'ordenació singular de terrasses de la Sagrada Família depèn directament de l'ordenança de terrasses aprovada pel ple municipal en el govern de Xavier Trias, el 20 de desembre del 2013. El problema, però, és que el text original ha estat modificat i aprovat des d'abril del 2016, ja quan BComú feia gairebé un any que era al govern.

Sota l'argument que "l'aplicació de l'ordenança ha plantejat nombroses dificultats, particularment pel que fa al procés d'adaptació de les terrasses a les condicions de les distàncies mínimes exigibles i la seva ubicació, la qual cosa ha portat al govern de la ciutat a aprovar l'inici d'un procés de revisió i modificació de l'ordenança actual", el Consistori va tirar pel dret i va modificar el text promogut pel govern de Trias. 

Els restauradors tenen molt present aquesta modificació i, precisament per això, molts d'ells es queixen que "els de l'Ajuntament culpen Trias per això, quan van ser ells qui van modificar el text". De fet, primer es va modificar el text a l'abril i al juliol es va aprovar la resolució que establia una ordenació singular per a les terrasses de l'entorn del temple.

Salvar el McDonald's

La "curiosa" normativa singular no afecta de la mateixa forma la terrassa del McDonald's ni tampoc a la del Costa Coffee ni de la Farggi, tres establiments que formen part de cadenes mundials i que, a més, tenen les terrasses situades just davant del temple; la vorera té el mateix ample que la resta i no donen feina extra als treballadors, que no surten a les terrasses a servir. Aquests tres locals, que tenen les terrasses seguides, només perdran una de les dues fileres de taules d'aquestes. Però ells encara no han rebut la resolució que els correspon, segons ha pogut saber El Nacional.

terrassa mcdonalds marta e

La terrassa del McDonald's de la Sagrada Família. / MEM

Les mides de les voreres, però, són les mateixes, i tant les terrasses del carrer Provença banda muntanya, com les dels xamfrans del carrer Mallorca, gaudeixen dels, com a mínim, 4,5 metres reglamentaris. De fet, les cantonades del voltant de la basílica ja es van ampliar el 2012, quan es va eliminar un carril de circulació de vehicles per fer-les créixer dels 5 metres que feien, als 7,5 metres com a mínim. Aquell mateix any, el govern de Trias va prohibir l'accés dels autocars a l'illa del temple i va desviar les seves rutes dos carrers més avall per evitar col·lapses de persones davant la basílica.

Precisament serà davant del temple, al tram del carrer Provença entre Marina i Sardenya, on l'Ajuntament ha decidit no treure les terrasses, només reduir-les a una fila. I l'espai, com es pot veure per exemple amb la terrassa de la Farggi, queda bastant més reduït que el de la resta de terrasses.

Terrassa de la Farggi davant de la Sagrada Família. / MEM

Fins i tot, el Costa Coffee no té la seva terrassa muntada davant del seu local, sinó del Lactuca.

costa coffee marta e

La terrassa del Costa Coffee, al fons. / MEM

costa coffe lactuca marta e

Terrassa del Costa Coffee davant del Lactuca. / MEM

Mentrestant, l'Ajuntament ha retret als nou petits autònoms que es queixin ara per quedar-se sense terrasses perquè, segons han explicat alguns d'aquests propietaris a aquest diari, "haurien d'estar agraïts que tot aquest temps els hem deixat fer negoci amb l'espai públic". Cal recordar que aquests bars no gaudeixen de l'espai de manera gratuïta, sinó que cada any paguen religiosament la llicència. Una llicència que, tot i les intencions del Consistori, aquest any també van concedir. 

A banda d'això, la família de les germanes Giralt s'ha lamentat a El Nacional que, mentre que altres bars han tingut l'opció d'instal·lar plataformes desmuntables i mantenir així en gran part la terrassa, a ells no els han donat cap opció. "Que em cobrin el doble de la llicència, si volen, però que no em treguin la terrassa", posen de manifest, mentre carreguen contra el Consistori per voler-los deixar sense part d'un negoci familiar amb 37 anys d'història. I és que, recorden, allà no només hi va el turisme a prendre alguna cosa, sinó també els treballadors del temple i dels voltants que els agrada fer la pausa amb un cafè i una cigarreta.

terrasses marta e

terrasses 2 marta e

Terrasses desmuntables del carrer Sardenya. / MEM

La por dels treballadors

Aquesta decisió, que es va aprovar en una comissió de govern —i, per tant, no va caldre rebre cap tipus de suport de la resta de grups municipals—, ha deixat els treballadors d'aquests establiments amb la por al cos. "Ja sabíem que passaria, però no esperàvem que fos tan aviat", han confessat, i han afegit: "Tenim por perquè no sabem qui anirà al carrer i es quedarà sense feina".

I és que alguns locals de restauració ja van assegurar a aquest diari que és probable que hagin d'acomiadar entre un 50% i un 70% de la plantilla, sempre depenent del local i de la quantitat de taules que tinguin. De fet, el president del Gremi de Restauradors, Roger Pallarols, ja va posar en relleu que tot plegat "posa en perill la viabilitat professional" i "amenaça la viabilitat d'aquell negoci" perquè, a banda que "les voreres tenen espai per a tot", el conflicte, assegurava, "no és tan gros com sembla".