La polèmica engegada aquesta setmana per la iniciativa del govern d'Ada Colau de posar La Victòria de Frederic Marès i una estàtua eqüestre de Franco en ple centre de la plaça del Born no ha deixat indiferent ningú. Quim Torra (Blanes, 1962) va ser el primer director de El Born Centre de Cultura i Memòria i va estar al capdavant d'aquest espai durant més de dos anys. Ell té clar que no hauria permès exhibir aquestes estàtues. També va ser president d'Òmnium Cultural els mesos de traspàs entre la presidència de Muriel Casals i les eleccions que farien Jordi Cuixart president de l'entitat. Advocat, escriptor i editor, Torra és d'idees fermes i està convençut que la independència és "irreversible" i que, en tot cas, el procés només el poden aturar els catalans. 

Com a director del Born Centre Cultural hauria permès una exposició com aquesta?

En aquestes condicions amb estàtues a fora a la plaça del Born, no. Nosaltres hem parlat sobre el franquisme, els afusellaments i hem fet molts actes sobre aquest tema, però jo no hauria permès l’exhibició pública de Franco a la plaça del Born.

Han sortit molts comentaris, com el d’Empar Moliner, en què es lamentava que els ultres aprofitarien l’ocasió per fotografiar-se amb l’estàtua eqüestre del dictador.

Gent com la de l'Amical de Mauthausen o associacions de recerca de desapareguts se senten ofeses per les estàtues i a aquesta gent se’ls ha d’escoltar en primeríssim lloc. El 20 de novembre, a Òmnium vam fer un acte per reivindicar la impunitat dels crims del franquisme, i el vam fer davant de la Model.

Així sí que queda contextualitzat...

Si es vol denunciar i es vol contextualitzar, per què no posem les estàtues de Franco davant de la Capitania Militar? Quan vas veient certes declaracions de l’entorn dels comuns o Iniciativa, com el senyor [Ricard] Vinyes, t’adones que, en definitiva, una certa esquerra no acaba acceptant els fets de 1714 com a part de la seva memòria i ho diuen explícitament.

Què hi ha al darrere de tot això?

Hi ha una mica la clau de tot plegat, d’una certa urticària que a certa esquerra li fan els fets directament relacionats amb la sobirania catalana. Mentre hi hagi lluites i classes socials pel mig, perfecte, però si es tracta de fets que afecten la nació, la sobirania, no els assumeixen com a propis de la memòria històrica.

Una certa esquerra no acaba acceptant els fets de 1714 com a part de la seva memòria i ho diuen explícitamentent

Dijous, Gerardo Pisarello deia a RAC1 que l'exposició “és una manera d’enfortir el Born”.

Insisteixo. Hi ha dos fets cabdals a la història de Catalunya. El 1714 i el 1939 per l’intent de genocidi feixista. Per què no es pot dedicar el Born al 1714 i, per exemple, la Model a fer un museu de la topografia de l’horror com en molts països que han passat pel feixisme o pel comunisme han fet? Anem a explicar el drama de la Guerra Civil i del genocidi contra Catalunya a la Model, a la comissaria de la Via Laietana... Em semblaria bastant més lògic.

Cada ovella amb sa parella?

Això és per enfortir el Born, o per diluir l’apartat directament relacionat amb la pèrdua de la sobirania dels catalans el 1714? Si realment és per sumar, encantats, però es pot sospitar que darrere de tot això hi ha la voluntat de desnaturalitzar i aigualir uns fets tan importants com són la pèrdua de la sobirania dels catalans. La gràcia és quan et diuen que el Born ‘no forma part de la meva memòria’.

Es tracta la memòria històrica de Catalunya...

Escolti’m, la destrucció i la mort de les institucions catalanes i la cultura catalana, hi ha gent que, com a catalans, no ho veuen part de la seva memòria històrica? Ja em diràs què deu ser part de la seva memòria històrica. Ahir, alguns deien que això és una lluita per l’hegemonia política. Potser hi ha un intent de construir una nova hegemonia política amb una determinada memòria històrica. Excloure trossos de la memòria històrica perquè no m’agraden, em sembla fer un flac favor a la memòria històrica de tots.

Anem a explicar el drama de la Guerra Civil i del genocidi contra Catalunya a la Model, a la comissaria de la Via Laietana... Em semblaria bastant més lògic.

La diferència està a ubicar les estàtues fora al carrer o fer-ho dins d'una instal·lació?

Això, que en una de les sales d’exposicions es faci una de denúncia del franquisme, em sembla perfecte, però al carrer amb les associacions en contra perquè se senten ferides, demano un punt de seny i de sentit comú i que ho reconsiderin.

Això és com si un de nosaltres marxa ara a Alemanya i hi ha una exposició sobre el nazisme amb una estàtua de Hitler al mig del carrer, però no ho sabem. Potser pensaríem que és una frivolitat?

És més, jo animaria l’Ajuntament a no quedar-se aquí, i no fer només una exposició. Enfrontem-nos amb l’horror que va suposar el feixisme i que ho puguin saber els nostres fills i les escoles. Però que s’expliqui bé allà on van passar les coses. Expliquem què va ser la repressió, però a un edifici com la Model. Esclar que es pot fer al Born i em sembla molt bé, però em fa por que tot això serveixi per desnaturalitzar els fets i diluir el missatge del Born.

Aquest any, els actes institucionals de l’11-S se celebraran al Born...

Em sembla lògic perquè el Born ha acabat agafant una idea de símbol i de lloc emblemàtic pels fets que van passar directament allà. Si vols denunciar els fets del franquisme, fes-los allà on van passar, tot té el seu espai, aprofitem-los!

Si vols denunciar els fets del franquisme, fes-ho allà on van passar, tot té el seu espai, aprofitem-los!

A banda de tot això, en un moment com el que vivim on hi ha idees totalment polaritzades, què representarà que aquestes estàtues estiguin al mig de la plaça del Born?

Hi ha una esquerra que considera que el fet nacional és una cosa que li repel·leix i que és cosa de la burgesia, i ara tendeix a rebutjar-la. A més, ha associat els fets del 1714 a un fet nacional i, per tant, deu considerar que tot això no té la importància que tenen altres fets. És un gravíssim error i això és no entendre què va passar el 1714 i tenir una visió espanyocèntrica de les coses. L’Ajuntament va retirar el bust de Joan Carles a la sala de plens, però en canvi no van votar en contra de considerar Felip VI persona ‘non grata’.

Creu que es contradiuen?

Fins que els comuns no apostin de manera clara, definida i rotunda per la República, els altres gestos són pura galeria.

Aquests gestos poden empetitir el procés davant el Govern del PP?

És aquest punt de performances. Aquesta setmana també hem sabut que tenim l’espai del Camp de la Bota, on van afusellar més de 2.000 persones, i que hauria de ser un lloc perfectament ordenat, netejat, explicat i on les escoles vegin què va suposar el franquisme. Descuidem el que realment és treballar per la memòria històrica.

Està Catalunya ja pels últims 100 metres -com titula el seu darrer llibre- del procés?

Hi som, ja hem començat a córrer-los. Jo sóc molt optimista. Per cinquè any consecutiu demostrarem aquest 11-S l’enorme fortalesa que té el procés independentista i estic segur que aquest setembre, amb tot el que passarà, ens ajudarà a encarar els últims 100 metres, que és el mandat democràtic.

El fet que no hi hagi govern a Espanya, condiciona d’alguna manera el procés?

El que sí que s’està demostrant és la importància dels partits catalans avui en dia a Madrid per boicotejar la formació de governs espanyols i, per tant, la punta de llança que això suposa per evitar el normal funcionament de l’Estat espanyol. A mi això em sembla perfecte i si anem a unes terceres, quartes i cinquenes eleccions em semblarà igual de bé.

S’està demostrant la importància dels partits catalans a Madrid per boicotejar la formació de governs espanyols i, per tant, la punta de llança que això suposa per evitar el normal funcionament de l’Estat 

Al llibre diu que “la independència és irreversible”.

És massa gros. L’Estat espanyol tenia una oportunitat fa tres o quatre anys, que era fer un referèndum que, segurament, haurien guanyat. Al punt on estem ara, la independència és irreversible perquè ha crescut massa, hi ha massa gent compromesa, és massa transversal, és massa potent i contra aquest discurs no han estat capaços de presentar-hi res. No hi ha res que pugui aturar la independència de Catalunya, excepte els mateixos catalans.

Què vol dir?

Ara hem de ser absolutament coherents amb allò que ens vam proposar, ni un pas enrere, i el desacatament i la desobediència seran importantíssims, i la força de la mobilització del poble de Catalunya serà la clau.

S’ha de desobeir encara més?

Entenc que després de la declaració del 9-N del 2014, i de les conclusions del procés constituent, estem en un altre escenari, ja no estem en la fase de protestar, sinó de no cooperar amb l’Estat espanyol. Això ens porta, inevitablement, al joc de legalitats i legitimitats que passarà en menys de 12 mesos.