Barcelona tindrà pressupostos aquest dimecres, després que l'oposició no s'hagi posat d'acord per a construir una alternativa de govern. L'aritmètica del consistori ha provocat que finalment un govern amb només 15 regidors -de BComú i PSC- pugui tirar endavant uns comptes a través d'un mecanisme inèdit: la qüestió de confiança. L'executiu liderat per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va optar per aquesta via després del darrer cop de porta dels grups de l'oposició el passat 23 de desembre. Amb tot, l'alcaldessa aconseguirà finalment aprovar els seus comptes, que podrien ser els primers i últims, i que tenen alguns elements clau a analitzar.

Es manté el deute

Els comptes plantejats pel govern d'Ada Colau mantindran la xifra de deute de la ciutat en 835 milions d'euros, el que representa un 33% sobre els ingressos corrents, la mateixa xifra que en les liquidacions de 2015 i 2016. Amb tot, no obstant això, de la mateixa manera que Colau no contribuirà a la baixada del deute, tampoc l'incrementarà.

Des que va fer-se amb el poder municipal, Colau només ha reduït el volum de les obligacions en una ocasió: va ser el 2015, en una amortització extraordinària d'endeutament de 138 milions d'euros. Per la seva banda, el seu predecessor, Xavier Trias, va reduir el deute de 1.090 -en la liquidació de 2011- fins a 974 milions d'euros -em el pressupost de 2015-. Es tracta d'una reducció substancial del deute ja que, en només una legislatura, les obligacions es van reduir pràcticament en una desena part (10,7%).

A Madrid, on també governa l'esquerra alternativa des de 2015, l'alcaldessa Manuela Carmena sí que ha reduït la quantia de les obligacions en un 32% en només dos anys de legislatura. El consistori va tancar 2016 amb 923 milions menys d'endeutament, una caiguda del 19% respecte l'exercici 2015, quan es va situar en 4.767,30 milions d'euros.

La xifra de deute de Barcelona, no obstant, és molt menys alarmant que la de Madrid, on l'endeutament es manté per sobre del 75% dels ingressos corrents. I què vol dir superar aquesta xifra? Es limita la capacitat de demanar crèdits per part dels ajuntaments. Si es compara amb Madrid i amb el conjunt del deute de les corporacions locals, la situació de la capital catalana és bona: trobar-se per sota del 75% significa poder contraure obligacions sense cap tipus de limitació de l'administració estatal.

Augmenten les despeses (i la recaptació)

Que el deute no s'engreixi i es mantingui vol dir que Colau apostarà per una política de dèficit zero. És a dir, l'objectiu dels comptes és equiparar ingressos i despeses. I no només en aquests pressupostos, sinó de cara a futurs comptes. El govern municipal actual aprofitarà la bona situació economicofinancera de l'Ajuntament, aconseguida després de diversos exercicis amb superàvits, per a impulsar uns pressupostos expansius. Se seguirà la mateixa política econòmica expressada en la pròrroga de 2016 dels darrers pressupostos de Xavier Trias.

En aquest sentit, els comptes que finalment veuran la llum preveuen augmentar les despeses de 114,9 milions d'euros, fins arribar als 2.580,5 milions. Amb tot, des que va arribar Colau a l'Ajuntament, el volum de les despeses haurà augmentat un 8,88%. I d'on s'aconseguiran els diners per aquest augment pressupostari? Amb un augment dels ingressos: per exemple, la recaptació de l'IBI experimentarà una pujada considerable -un 7,19%- respecte els comptes de 2016; d'altra banda, també es preveu un augment en la recaptació de l'impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres en un 3,21%.

Les principals inversions

Els comptes de 2017 plantegen un augment de 6,7 milions d'euros per polítiques de districte. Nou Barris, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella sumen tres quartes parts d'aquesta nova inversió. En termes absoluts, els districtes amb més inversió seran Ciutat Vella (43,6 milions), Sant Martí (39,3 milions) i l'Eixample (37,1 milions). Per la part baixa, se situen els districtes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, que experimenten un creixement de 300 i 200 mil euros, respectivament, i es queden amb 12,5 i 17,5 milions d'euros pressupostats.

Pel que fa a les polítiques del conjunt de la ciutat, l'executiu de Colau ha apostat per tres grans branques: Serveis socials i promoció social, seguretat i mobilitat ciutadana, i benestar comunitari. Aquestes tres grans àrees centralitzen aproximadament un terç dels comptes municipals, concretament 953,7 dels 2.151,4 milions d'euros pressupostats. Algunes de les altres àrees que s'han situat com una prioritat pel govern municipal en els comptes han estat el transport públic, l'habitatge i la cultura.

Pel que fa a inversions concretes, la partida més important és del nou poliesportiu PAV3 Camp del Ferro a La Sagrera, que tindrà una inversió de 13,6 milions d'euros. Tot seguit, se situa la remodelació del Mercat de Sant Antoni, amb una partida de 14,9 milions, i la construcció del túnel entre els carrers Castillejos i Badajoz, a Glòries, amb 9,2 milions reservats.

Com una majoria absoluta

El govern dels comuns va fer un primer intent d'aprovar uns pressupostos el 2016, però només va aconseguir prorrogar els de l'anterior alcalde, Xavier Trias, amb el suport de part de l'esquerra política, ERC i PSC, i la negativa de la CUP-Capgirem Barcelona. Ara, nou mesos després de l'aprovació d'aquella pròrroga, els que van ser els suports de Colau s'han acabat de posicionar: els republicans han optat per fer oposició i han deixat de donar llum verda als projectes de Colau; mentrestant, el PSC s'ha incorporat a l'equip de govern i, per tant, ha reforçat la seva bona relació amb l'alcaldessa.

Colau ha quedat doncs amb un govern de 15 regidors dels 41 del ple municipal. Paradoxalment, en l'aprovació dels pressupostos, ha comptat amb un poder similar al de la majoria absoluta, tot gràcies a la qüestió de confiança que vincula la continuïtat de l'alcaldessa amb els comptes i la incapacitat de l'oposició -que suma 26 regidors- de construir una alternativa de govern. Colau ha aprofitat la dificultat d'entesa de la resta de grups, que obligava a un pacte antinatura (per exemple, CiU i ERC amb PP i C's).

Els pressupostos de 2017 podrien ser els primers i els últims de l'alcaldessa, ja que la legislació permet prorrogar uns pressupostos fins a dues ocasions, justament els dos anys que li manquen al govern de BComú i el PSC abans de les eleccions municipals del maig de 2019.