El conflicte obert pel desallotjament de l’anomenat Banc Expropiat, una antiga seu bancària okupada des de l’any 2011, viurà aquest dimecres la tercera nit de protestes consecutiva a Gràcia, després de les viscudes dilluns i dimarts, que van acabar totes dues amb aldarulls d’importància.

La intenció dels col·lectius que s’oposen al desallotjament és organitzar una nova manifestació per reclamar la reobertura del Banc Expropiat com a centre social okupat, per bé que avui hi ha convocada la concentració més tard, a les nou del vespre. És a la plaça de la Revolució en comptes de la del Diamant, una mica més a prop del Banc Expropiat, que està situat a la Travessera de Gràcia, 181.

Dues nits d’aldarulls

Les dues nits precedents van acabar amb aldarulls, especialment virulents dilluns, quan cap a les deu de la nit part dels manifestants, perfectament organitzats, van començar a cremar contenidors i papereres, a més d’un camió dels serveis municipals de neteja, i van bolcar un cotxe particular i tombar a terra desenes de motocicletes. El balanç va ser de 15 ferits i un detingut.

La segona nit va ser un pèl més tranquil·la, amb menys destrosses en béns púbics i privats. Amb tot, l’intent de reokupar el Banc Expropiat es va saldar amb diverses càrregues policials, amb diversos manifestants ferits i quatre agents amb contusions lleus.

El perquè del desallotjament

Situat a la Travessera de Gràcia, 181, de Barcelona, l’anomenat Banc Expropiat és una antiga sucursal de Caixa Tarragona -i després de Caixa Catalunya- que va abaixar la persiana l’any 2011. Va ser aleshores, a l’octubre d’aquell any, quan va ser ‘okupada’ amb l'objectiu de convertir-la en "un centre social de la gent", un espai adaptat per a la gent del barri i on s'hi feien activitats com ara tallers d'idiomes, ioga, meditació, dansa i teatre. Amb tot, la propietat fefaent és de l’empresa Antartic Vintage SL, que de fa mesos en demana el desallotjament dels ocupants. De fet, el 2 de juliol del 2014 el jutjat va dictar sentència de desallotjament, per bé que en paral·lel l’Ajuntament de Barcelona, amb l’alcalde Trias al capdavant, va decidir llogar el local per un cost de 65.000 euros anuals.

Aquest contracte de lloguer es va signar poc després dels incidents del desallotjament de Can Vies, al maig del 2014, i portava amagada una clàusula que provocava que, en cas de cancel·lació, el cost seria superior que pagar el lloguer mensual fins a final d'any. La maniobra de Trias pretenia assegurar una certa pau social amb els okupes amb la vista posada a les eleccions municipals de maig de 2015, que finalment guanyaria Ada Colau i Barcelona en Comú. Precisament, quan Colau va arribar a la plaça de Sant Jaume, el nou equip de govern va prendre la decisió de no renovar el contracte de lloguer quan aquest finalitzés a 1 de gener del 2016. Dit i fet, el desallotjament, avalat per sentència judicial, era només qüestió de temps.