Els barcelonins s'han apropat a tesis progressistes independentistes. És la principal conclusió que s'extreu de l'enquesta de valors socials presentada per l'Ajuntament de Barcelona. El sondeig constata la recuperació del perfil progressista d'abans de la crisi econòmica i, a més, desvetlla un viratge cap al pol sobiranista que no s'havia registrat mai abans.

L'estudi mostra, d'altra banda, una transformació profunda dels valors relacionats amb els papers de gènere, els models de família i la religió: ha augmentat l'acceptació de l'adopció dels fills per part de les parelles homosexuals i s'ha reduït la importància del matrimoni religiós. En aquests canvis, la dona hi té un paper cabdal.

Més "progres"

Segons apunta l'enquesta, els ciutadans de Barcelona es mostren més propers a valors de llibertat, obertura, igualtat i la participació ciutadana respecte al començament de la crisi. De fet, els barcelonins han abandonat el conservadorisme per tessitures més pròximes a l'esquerra, fet que es correspon amb els canvis polítics que hi ha hagut a la capital catalana. 

Els barcelonins, que el 2015 van fer alcaldessa Ada Colau, s'ubiquen clarament a l'esquerra, amb un 2,8 sobre 10 –essent 0 l'extrema esquerra i 10 l'extrema dreta–, molt per sobre de la mitjana catalana, situada en un 3,8.  

Ara bé, s'observen diferències entre dones i homes: les primeres se situen en els espais centrals, fugint dels posicionaments radicals, mentre que els homes tendeixen a posicionar-se en els extrems, tant en l'espai progressista com en el conservador.

Majoria independentista

Tot i les pressions dels partits independentistes, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no ha fet cap moviment per adherir-se a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Ara, sembla que els mateixos barcelonins li ho reclamen: la majoria (52%) està a favor de la independència, un suport que no s'havia vist mai abans en aquest estudi.

Aquest canvi té relació amb el fet que hagi augmentat l'eix identitari català en detriment de l'espanyol. Els ciutadans de Barcelona se senten identificats amb Catalunya i valoren millor les seves institucions polítiques que no pas les espanyoles. Un 43% dels barcelonins no atorga cap confiança al Congrés i el Senat, xifra que augmenta fins al 47,4% quan es pregunta pel govern espanyol. Ben al contrari, només un 17,3% i un 19,1% dels enquestats van expressar la seva desconfiança en la Generalitat i el Parlament catalans, respectivament.

La religió, en segon pla

El gir progressista es veu reflectit en el suport a la religió i els seus costums. El catolicisme ha caigut exponencialment en els darrers anys, especialment si es compara amb la primera enquesta de la sèrie (1998): aleshores, la xifra de catòlics era el doble que en l'actualitat: ara només s'hi considera poc més d'un de cada tres barcelonins.

Seguint la mateixa tendència, la primacia del matrimoni religiós ha deixat pas a altres opcions com els casaments per la via civil o les parelles de fet. Fins i tot entre els catòlics s'experimenta un retrocés de la unió religiosa (54,6%), amb una caiguda de 7,6 punts respecte al 2010. En paral·lel a aquest fenomen, ha augmentat l'acceptació de l'homosexualitat i la possibilitat que puguin adoptar nens.