L'Ajuntament de Barcelona estudia la concessió del permís per a la construcció d'una gran mesquita, entre altres recomanacions de l'informe La Pràctica Religiosa de les Comunitats Musulmanes de Barcelona, encarregat pel consistori a Stop Fenòmens Islamòfobs.

La comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López, ha assenyalat que les recomanacions d'aquest estudi, presentat ahir, s'estudiaran fins a desembre i, a final d'any, el govern municipal presentarà un pla de ciutat contra la islamofòbia.

En el seu apartat de recomanacions, l'informe assenyala que donar permís per construir una gran mesquita a la capital catalana és "una decisió d'alt calat simbòlic" que serviria per a "visibilitzar la pluralitat religiosa de la ciutat" i per establir mecanismes d'interlocució "més clars" amb unes comunitats musulmanes que estan "molt fragmentades", sense esperar una intervenció única, així com per "resoldre parcialment la precarietat" dels centres de culte.

Els antropòlegs de la Universitat de Barcelona Alberto López Bargados, Martin Lundsteen i Ariadna Solé, autors de l'informe, recorden que les comunitats musulmanes valoren molt positivament la qüestió de la proximitat en la seva avaluació dels centres de culte.

Prop dels barris amb més musulmans

Per això troben "prudent" que la ubicació d'una gran mesquita respecti "el principi de proximitat en els barris on la presència de musulmans i musulmanes residents és més gran".

"Com els meandres d'un riu, la qüestió de la gran mesquita de Barcelona apareix i desapareix de l'agenda municipal. A vegades, ha estat suficient nomenar el tema per despertar els dimonis de la ciutat, a favor i -sobretot- en contra. Potser ha arribat l'hora que un equip municipal agafi el toro per les banyes i resolgui una anomalia que està irresolta des de fa gairebé trenta anys", assenyala l'informe en les seves conclusions.

També adverteix de la necessitat de reflexionar sobre les modalitats de finançament d'un projecte com aquest, atenent a les controvèrsies suscitades en ocasions anteriors, quan va sorgir la possibilitat de gaudir de finançament extern a les pròpies comunitats de la ciutat i avisen de la previsible complexitat que tindrien les negociacions amb la finalitat de configurar un equip gestor.

Precarietat dels centres actuals

El "principal problema" que ha detectat aquesta investigació de l'estat de la pràctica religiosa en les comunitats musulmanes radicades al municipi és la "precarietat" dels oratoris, que "resta dignitat al culte i condemna sovint a una certa clandestinitat als feligresos que hi assisteixen".

Els membres de les comunitats musulmanes barcelonines porten dècades identificant que la precarietat dels centres de culte és un dels factors que dificulta més la seva sensació de pertinença, per la qual cosa l'informe conclou que "l'Ajuntament faria bé a enfortir la línia d'ajudes per portar a terme les reformes arquitectòniques d'aquest tipus d'equipaments i establir un protocol d'actuació transparent" que permeti avaluar quines demandes mereixen ser tenir suport i quines no.

La precarietat "és font de conflicte i una dificultat objectiva per a la integració comunitària. Per tant, és necessari mantenir i ampliar la línia d'ajudes destinada a la reforma estructural dels centres de culte de la ciutat de Barcelona, així com clarificar les condicions que determinin l'adequació del projecte a la subvenció", apunta l'informe, una línia en la qual la comissionada assenyala que ja s'està treballant.

Segons l'informe, "el panorama és encara més aterridor en la mesura que les onades de pànic moral a les quals la ciutadania està sotmesa des del 2001 no han fet més que intensificar les sospites que recauen sobre la confessió musulmana, sospites que de rebot afecten les pràctiques religioses que li estan associades".

També adverteix del "preocupant" fet que "últimament la ciutat comenci a entreveure oposicions veïnals coordinades a l'obertura d'oratoris en diverses barriades populars".