El 13 de juny passat, Ada Colau va complir dos anys com a alcaldessa de Barcelona. Va passar d'activista social a ser la nova veïna de la plaça Sant Jaume, no sense estar exempta de polèmica. Ha hagut de bregar amb els seus detractors polítics i socials, a més de conviure amb un ple en el qual no compta amb una majoria necessària per governar amb estabilitat.
Colau es va presentar a les eleccions amb un programa trencador per portar Barcelona a un canvi radical, en el sentit més literal: canviar Barcelona des de l'arrel. Des de les institucions. Entre les seves promeses més sonades, destaquen les que fan referència a l'àmbit social: una participació més important de la ciutadania en les decisions, lluitar contra les desigualtats, revertir la pujada de preus de l'habitatge, parar els desnonaments, entre moltes altres mesures, que van saber captar les persones desencisades amb la política tradicional i especialment afectades per la crisi econòmica.
Després de dos anys en el càrrec, encara que amb una aturada pel mig per la seva maternitat, Colau i el seu equip "en comú", ha aconseguit complir totes les seves promeses? Quins altres fronts han aparegut en aquest temps? A continuació, ara que s'ha assolit l'equador del mandat, es repassen algunes de les tasques pendents de l'executiu barceloní que, per la transcendència que tenen, haurien de trobar resposta en el que queda de legislatura.
1. Turisme desbordat
Un grup de turistes per la Rambla / Mar Sánchez
El turisme no ha parat de créixer en els últims anys a Barcelona, i a més a un ritme frenètic. De fet, la presència més important de turistes estrangers ja és el principal problema per als barcelonins, fins i tot per sobre de l'atur i la situació de l'economia (segons l'últim baròmetre semestral de l'Ajuntament). El creixement del turisme molesta els veïns, especialment quan els visitants generen soroll a les nits i tenen un comportament inadequat en públic. A tot això, s'ha afegit un altre fenomen: l'impuls d'Airbnb, una plataforma que posa en contacte propietari i arrendatari per al lloguer temporal d'habitatges.
L'Ajuntament de Barcelona ja ha imposat dues multes per l'activitat d'aquesta empresa, per un valor d'1.200.000 euros. Tot sota una premissa: la plataforma està publicitant pisos turístics il·legals. Els habitatges oferts no passen els estàndards i el control del govern municipal com haurien de fer-ho. El problema d'Airbnb encara va prendre una dimensió més important quan va sortir a la llum el cas d'una dona de la Barceloneta que va haver d'ocupar el seu propi pis per poder recuperar-lo.
2. Persecució de les terrasses
Relacionat indirectament amb el turisme, Colau ha regulat les terrasses en zones estratègiques sense consultar els propietaris. Precisament, una de les últimes polèmiques de l'Ajuntament, que ha estat treta a la llum recentment per El Nacional, té relació amb aquest conflicte. El govern barceloní ha decidit per compte propi revocar les llicències de les terrasses dels nou bars de la zona de la Sagrada Família. La decisió ha estat unilateral, en ple estiu i sense donar cap tipus d'opció als restauradors. Les presses del govern municipal han estat tals que han arribat a enviar guàrdies urbans i fins i tot agents cívics per certificar que s'havia rebut la resolució.
El govern dels comuns va decidir aplicar una normativa especial per a la zona, saltant-se la legislació ja establerta a la capital catalana. L'executiu de Colau va crear una distinció per a aquesta zona que ha afectat nou bars de petits empresaris i, en canvi, això no ha implicat el tancament de terrasses de negocis com McDonalds, Costa Coffee o Farggi, que pertanyen a multinacionals. Els propietaris afectats denuncien el contingut i les formes de la decisió presa pel govern local.
3. Tramvia per la Diagonal
El futur tramvia, connectat per la Diagonal / ATM
L'últim anunci de Colau i que porta cua. Es tracta de la unió de les dues línies de tramvia per la Diagonal, amb la qual cosa es connectaran directament poblacions tan allunyades com Sant Adrià de Besòs i Sant Feliu de Llobregat. La unió d'aquest mitjà de transport ha implicat una polèmica en tres direccions: una apunta a la participació dels ciutadans en el procés decisori, una altra als informes tècnics i per últim —però no menys important— a la gestió del nou tramvia.
Pel que fa a la participació, cal tenir en compte que la connexió ja va comptar amb una consulta veïnal el 2010. Llavors, els residents de les proximitats van votar 'no' a les obres. Posteriorment, el convergent Xavier Trias va refusar obrir la capsa de Pandora i va desar el projecte en un calaix. Ara, l'executiu dels comuns ha presentat el seu projecte sense l'aprovació dels veïns, que aquesta vegada no han estat consultats. A més de la falta d'implicació veïnal, cal sumar la presentació d'informes tècnics contradictoris per part del govern municipal i el Grup Demòcrata (PDeCAT-Unió), que subratlla el caràcter deficitari de l'actuació.
Finalment, no s'ha d'oblidar —i aquest ha estat el focus de la crítica de la CUP— que Tram és una corporació participada principalment per empreses privades i, per tant, la reforma no suposarà un benefici per al sector públic.
4. Glòries
La nova plaça de les Glòries Catalanes és potser un dels pitjors maldecaps per a l'executiu d'Ada Colau. El projecte ve del mandat de Xavier Trias, que va iniciar les obres dels túnels tot just un mes abans de les eleccions municipals del 2015. Les obres consisteixen en dos túnels independents de tres carrils per sentit, licitats per pràcticament 50 milions d'euros.
Els comuns no han amagat mai el rebuig del projecte de les noves Glòries, però com que el projecte ja estava en fase de construcció, res no feia preveure que es podrien arribar a paralitzar les obres. Però això és el que ha passat.
L'octubre del 2016, l'Ajuntament va fer públic que les obres del primer túnel es retardarien un any i mig per diverses dificultats tècniques, i així passaven de la primavera del 2017 a la tardor del 2018. L'executiu liderat per Colau va detectar el retard i va comptabilitzar els sobrecostos que suposaria, per la qual cosa finalment va decidir revocar unilateralment a l'abril el contracte amb Bimsa, l'empresa encarregada de l'obra. Des d'aleshores, les Glòries segueix potes enlaire, sense una solució prevista a curt termini.
5. Metro a la Zona Franca
Un grup de passatgers a la línia L9 del metro / Sergi Alcàzar
Una altra de les grans reivindicacions en matèria d'infraestructures fa referència al metro. El 2003, la Generalitat va començar les obres de la línia 9 del metro, que comptava amb una variant a la Zona Franca —el tram sud de l'L10. L'any passat, el metro va arribar al Prat i a l'Hospitalet, però la Zona Franca va quedar sense data.
Ara, després de 30 anys de reivindicacions veïnals, un acord entre la Generalitat i l'Ajuntament permetrà obrir el 2018 dues estacions, les que se situen al passeig de la Zona Franca. Fins aquí, sembla que el conflicte està solucionat, però no és així, atès que el consistori no va aconseguir que el Govern es comprometés a obrir les altres estacions, situades al viaducte del carrer A i pràcticament culminades. Aquestes estacions no han de solucionar un problema veïnal històric, però es continuen reivindicant per a l'entrada i la sortida de treballadors a la zona industrial diàriament.
Els problemes amb el nou metro barceloní no acaben aquí. Als barris de la zona nord continua sense arribar-hi i fins i tot es conserven algunes fractures visibles a la ciutat.
6. Vaga de metro i bicing
És un de conflictes més importants i probablement el que està afectant més els barcelonins. Es tracta de la vaga de metro, que ja porta nou setmanes consecutives d'aturades els dilluns en plena hora punta. Fins ara, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha perdut 900.000 euros amb les vagues, per la caiguda de tiquets validats.
Aquesta setmana, l'Ajuntament va anunciar que feia un gir de 180 graus en l'estratègia per acabar amb la vaga. La regidora de Mobilitat i presidenta de TMB, Mercedes Vidal, va assegurar que deixava de dialogar amb els sindicalistes, que demanen increments salarials i denuncien externalitzacions.
La vaga al metro no és un conflicte excepcional: s'ha repetit en els últims anys per desgràcia per als usuaris del servei. Un clàssic eren els grans esdeveniments, com el Mobile World Congress. La principal novetat ara és que mai no s'havien produït aturades durant tantes setmanes seguides i sense la perspectiva d'assolir un acord.
Els passatgers lamenten el conflicte, que pateixen directament, i reclamen solucions, com va recollir El Nacional. Ara hauran de sumar-hi una altra vaga, la de Bicing, a partir del 12 de juliol.
7. Preus del lloguer elevats
Una immobiliària on s'anuncien habitatges de lloguer a Barcelona / Sergi Alcàzar
El cost de viure a Barcelona és cada vegada més elevat i no acaba de correspondre's amb el nivell de vida dels seus ciutadans. Per això, cada vegada és més complicat trobar-hi un habitatge, no només de compra, sinó també de lloguer. I és que la capital catalana s'ha convertit aquest any en la primera ciutat de l'Estat en els preus de lloguer, fins i tot per davant de Madrid i de Sant Sebastià, que tradicionalment s'havien situat per davant de la Ciutat Comtal.
Segons les últimes dades d'Idealista, Barcelona va haver de suportar un creixement del lloguer del 13,7% entre 2016 i 2017, ni més ni menys que el doble que es va experimentar en el conjunt de l'Estat.
Lluny de poder parar aquesta crescuda, força relacionada amb l'auge d'ofertes turístiques, l'executiu de Colau no ha trobat una solució a un fenomen que fins i tot s'està desplaçant al conjunt de l'àrea metropolitana. Tal com va revelar El Nacional, aquest fet ha convertit els llogaters en els primers desnonats de Barcelona.
8. Alta contaminació
Barcelona no aconsegueix fer baixar els índexs de contaminació elevats a l'aire. Així ho revela l'últim estudi de l'Agència de Salut Pública sobre la qualitat de l'aire (2015), que posa en evidència l'Ajuntament en detectar-se un creixement dels contaminants molt ressenyable: en només uns mesos, el NO2 va augmentar un 11% i PM10, un 13%. Totes dues substàncies són molt nocives per a la salut; de fet, 3.500 barcelonins van morir de forma prematura el 2016 per aquesta causa.
La mesura més immediata ha estat una restricció de vehicles a la capital catalana. La mesura, anunciada al gener, afectarà ja el 2018 106.018 turismes, un 7% del total del parc mòbil, i 22.049 furgonetes, un 16% de les que hi ha a Catalunya.
El problema és que aquesta mesura afectarà els vehicles més antics, sovint propietat de persones amb menys recursos, tal com apunten els seus detractors. A més, per solucionar el problema, des del mateix Ajuntament s'assenyala que cal augmentar l'oferta de transport públic en tres direccions: acabar la xarxa de bus, connectar els dos serveis de tramvia i culminar l'L10 Sud. Cap d'aquestes tres accions no estaran completades l'any 2019, quan s'acabi el mandat. Tal com podria passar amb moltes d'altres qüestions.